|
|
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Des de l’Associació Catalana per a la Protecció i la Promoció de Productes de l’Alt Camp, organitzem la primera jornada de portes obertes, als obradors, pel públic en general.
Seran els diumenges de febrer i març d’aquest any, de 10h a 14 h.
Consistirà en una aproximació a l’elaborador, on aquest explicarà el seu producte i el seu lloc de treball. Serà una aproximació al territori i als productes de la nostra terra, que són de gran qualitat. En món globalitzat, amb iniciatives com aquestes es vol donar un valor afegit als productes de proximitat i a les persones que ho elaboren.
L’activitat serà gratuïta. Recomanada pel públic familiar.
Els elaboradores que participem:
| 05/02/2012 |
Vives Ambrós |
Els Fruits Saborosos |
Caves Vidal Ferré |
| 12/02/2012 |
Mas Vicenç |
Mas Bella |
|
| 19/02/2012 |
Mel del Remei |
Boc de Montral |
|
| 26/02/2012 |
Cal garriga |
Mas Capestany |
|
| 04/03/2012 |
Vives Ambrós |
Els Fruits Saborosos |
Caves Vidal Ferré |
| 11/3/2012 |
Mas Vicenç |
Mas Bella |
|
| 18/3/2012 |
Mel del Remei |
Boc de Montral |
|
| 25/3/2012 |
Cal garriga |
Mas Capestany |
|
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Un servei d’àpats basat en la cuina mediterrània amb productes autòctons i de qualitat, adreçat a escoles i altres col·lectius amb necessitats específiques, s’ha endut el premi “Emprèn en femení”, convocat per la Diputació de Tarragona. Així mateix, s’han atorgat accèssits a una botiga de productes ecològics infantils, a una botiga virtual agroecològica i a un servei d’elaboració de productes de cosmètica natural amb distribució on line. Aquest certamen, creat el 2006, pretén fomentar els projectes empresarials liderats per dones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta del premi més ben dotat econòmicament dins de la seva tipologia, i està dirigit a les dones per afavorir la seva presència al mercat de laboral des de l’autoocupació individual i col·lectiva i la creació de nous llocs de treball al territori.
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Segons el president de la DO, Jaume Domènech, “aquestes varietats són l’essència dels nostres vins, no només per la qualitat que aporten sinó també per la singularitat que transmeten”
La Denominació d’Origen Montsant crearà un segell de qualitat per als vins monovarietals 100% de garnatxa (de varietats negres) i de carinyena. El segell, que distingirà els productes elaborats íntegrament amb alguna de les varietats autòctones, serà aval també que aquests vins han obtingut les màximes puntuacions atorgades pel panell de tast de la DO.
Amb aquesta iniciativa, Montsant referma el seu compromís amb les varietats autòctones, que segons el president de la DO, Jaume Domènech, “són l’essència dels nostres vins, no només per la qualitat que aporten sinó també per la singularitat que transmeten”.
La voluntat de la DO Montsant de crear aquest segell distintiu de qualitat ve de lluny, tot i que ha fructificat finalment durant aquest any. Segons el president, Jaume Domènech, “era un pas lògic i una aposta que calia fer tenint en compte que garnatxa i carinyena suposen els 65% de les varietats negres de la DO i que hi ha una tendència en alguns dels nostres cellers a elaborar monovarietals 100%”.
Com bé afirma Domènech, a la DO Montsant els vins monovarietals no són cap novetat. De fet, alguns dels grans vins de la DO responen a aquesta característica, són vins que han seduït i convençut experts estrangers, espanyols i catalans de la talla de Parker, Peñín o la Guia de Vins.
Garnatxa i carinyena, omnipresents i diferents
Ambdues varietats es troben presents a tot el territori que avarca la DO Montsant, però cal tenir en compte que presenten característiques i singularitats pròpies en funció de cada zona. De fet, la garnatxa i la carinyena, per la seva representativitat a la DO, són les varietats en les que se sustenta l’estudi de zonificació endegat l’any 2008 i que hores d’ara es troba en la fase final.
En una primera diagnosi es va segmentar el territori de la DO Montsant en 9 zones homogènies, i per mitjà de la caracterització agronòmica i enològica s’està validant que aquesta divisió és correcta.
L’objectiu final de l’estudi, en el que col·laboren DO Montsant i INCAVI, és poder establir un vincle entre el vi –especialment de les varietats de garnatxa i carinyena- i el territori. Això implicaria refermar la identitat que sempre ha defensat la DO i poder explotar millor el potencial vitícola de cada varietat en funció de la zona.
Font: delCamp.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  El Calendari dels Pagesos és un almanac editat a Catalunya des del 1861. És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, santoral, celebracions de fires, mercats i festes majors a Catalunya i consells agrícoles i ramaders.
Amb motiu dels 150 anys d’història del Calendari, l’edició especial per al 2011, editada per Estanislau Tomàs i els seu fills, inclou 22 pàgines addicionals sobre la seva història (estudi a càrrec d’Amadeu Carbó i Norbert Tomàs). A més de les tradicionals informacions sobre pràctiques agrícoles, es recuperen textos i gravats antics i es s’ha organitzat una exposició produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i que anirà itinerant a d’altres municipis d’arreu de Catalunya.
Font: Viquipèdia
Web: www.calendaridelspagesos.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El preu de l’avellana per als productors de Turquia és un 37% superior que el que cobren els productors catalans. Ho ha denunciat aquest divendres Unió de Pagesos difonent dades de la Llotja de Reus que posen de manifest la disparitat entre el preu de l’avellana i el preu en origen del producte turc. Unió de Pagesos avisa que la situació és “insostenible” per als productors catalans i que aquesta diferència comporta “una reducció d’ingressos molt important”. El sindicat remarca que els productors d’avellana turcs reben ajuts directes del seu govern que inclouen imports tres vegades superiors als que reben els pagesos de la Unió Europea.
Segons Unió de Pagesos, els productors de la UE “estan sotmesos a uns controls estrictes de qualitat i seguretat alimentàries, que impliquen un encariment dels costos de producció que no són exigits a països tercers”. El sindicat exigeix al departament d’Agricultura que exerceixi les seves funcions respecte a la Llotja de Reus per evitar que es mantingui “aquesta situació de greuge per als productors catalans”.
UP critica que la cotització mitjana de l’avellana a Turquia ha estat aquesta setmana de 6,95 lliures turques el quilo/closca, el que equival aproximadament a 2,23 euros/lliura, mentre la cotització de l’avellana negreta a la Llotja de Reus aquesta setmana s’ha mantingut en 1,63 euros/lliura. La diferència, de 0,60 euros/lliura, equival a un 37% del preu total, assenyala, i recorda que durant les setmanes del 12 i del 19 de setembre d’aquest any la diferència del preu percebut en origen entre els productors catalans i els de Turquia va arribar fins al 41 i al 46%, respectivament.
Font: delCamp.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Video de la Vegan Society que ens explica que no cal triar entre una vida sana, un estil de vida divertit, modern, just, sostenible i compassiu. Amb una dieta vegana ho podem tenir tot. Mira aquest documental i decideix per tu mateix.
“Making the connection” (Fent la connexió) from TVAnimalista on Vimeo.
Font: www.tvanimalista.com
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu tradicional, segons apunta un nou estudi científic que s’ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB i investigadora de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), també de la UB, i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). També participen en l’estudi els experts Anna Vallverdú-Queralt i Alexander Medina-Remón, de l’INSA i el CIBERobn, i Isidre Casals Ribes i Olga Jáuregui, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).
Polifenols: efectes beneficiosos per a la salut
La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, aporta noves dades al debat científic sobre els components dels productes de cultiu ecològic en relació amb els de cultiu tradicional, a partir de l’estudi dels polifenols en el suc de tomàquet, que és l’hortalissa que es consumeix més a Espanya, tant fresca com processada. Segons explica la professora Rosa M. Lamuela, cap del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, «aquest és un estudi científic innovador fet al país per determinar els components fenòlics en sucs de tomàquet, ecològic i no ecològic, i el seu possible benefici en la salut humana. Curiosament, encara que el tomàquet es consumeix molt a tot el món, fins ara només se n’havien estudiat altres components d’interès nutricional, com ara els carotens (licopè), però s’havia fet poca recerca sobre els polifenols».
Els polifenols són uns compostos d’origen vegetal de gran interès nutricional i que poden protegir l’organisme contra malalties cardiovasculars, degeneratives i càncer, entre d’altres. Actuen com a captadors de radicals lliures i són capaços de regular l’activitat enzimàtica amb efectes beneficiosos per la salut. En el treball, els autors fan l’anàlisi del contingut total de polifenols, flavonols, flavanones i àcids hidroxicinàmics de sucs comercials disponibles al mercat. Les conclusions revelen diferències significatives, que no havien estat descrites fins ara, en el nivell de components bioactius dels tomàquets d’origen ecològic en comparació amb els de cultiu tradicional.
Agricultura ecològica envers agricultura tradicional
Segons explica la investigadora Anna Vallverdú-Queralt, primera signant de l’estudi, «els resultats es podrien explicar pels mecanismes de defensa de les plantes segons el tipus d’adob emprat en el cultiu orgànic o en el convencional. En tots els cultius, el factor més important per al creixement de la planta és el nitrogen. Ara bé, en el cas de l’agricultura convencional, aquest nitrogen es pot afegir a la planta com a nitrogen soluble, com a fertilitzant, etc., mentre que en els cultius orgànics la planta no rep nutrients artificials, i davant d’això reacciona activant mecanismes de defensa que augmenten els nivells de polifenols. En conseqüència, les plantes d’agricultura tradicional es poden tornar menys resistents a malalties i presentar un contingut més baix en nutrients, minerals i metabòlits secundaris».
Des de fa anys, la bibliografia científica reflecteix la controvèrsia al voltant dels aliments d’origen ecològic i de cultiu convencional. Sovint, els resultats d’estudis publicats en revistes científiques són, fins i tot, contradictoris. «Cal remarcar que el treball publicat a Food Chemistry només analitza els components fenòlics del suc de tomàquet —assenyala la professora Lamuela— i forma part d’un projecte molt més ampli per analitzar quins factors poden augmentar els components bioactius en tomàquets i productes derivats».
El Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, que lidera la professora Rosa M. Lamuela, forma part de la Xarxa de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA) i de l’INSA. Aquest grup té una destacada trajectòria en projectes d’abast internacional relacionats amb la investigació de polifenols en els aliments, la seva biodisponibilitat i els efectes en la salut humana. En l’actualitat, l’equip investigador impulsa diverses línies de treball sobre estudis clínics i epidemiològics, sobre el resveratrol, el raïm, els vins i els residus arqueològics, així com sobre les fruites cítriques, el cacau, la xocolata, la cervesa i oli d’oliva, entre altres aliments habituals en la dieta humana.
Font: ECODiari
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Passejant per la zona del Vilar, un dels diversos llocs de l’expansió urbanística de Valls, em vingué al pensament que estava trepitjant uns terrenys on s’ubicaven, fa menys de 25 anys, els barracons del Vilar. I deixant volar la imaginació, vaig poder veure, per un moment, aquelles modestes construccions, degudament arrenglerades amb la façana protegida del sol per un rafal ombrívol, amb uns emparrats que, a més de proporcionar ombra, donaven els primerencs raïms de Sant Jaume. Cada barracó presidia, generalment, la parcel·la enjardinada on els seus propietaris o arrendataris, amb la il·lusió i l’esforç de les hores lliures, cultivaven les verdures més saboroses i les flors més perfumades. Vaig recordar aquella il·lusió, compartida per moltes famílies vallenques, d’anar tots els diumenges, principalment els d’estiu, al seu estimat barracó, proveïts de bosses i cistells amb les viandes i begudes per passar-hi un dia d’esbarjo… Aquests terrenys del Vilar, vaig pensar, han estat testimonis privilegiats d’aquesta antiga tradició vallenca.
En alçar la vista, vaig tornar a la crua realitat per comprovar com tot aquell món havia desaparegut i que aquell bucòlic paisatge havia estat engolit per l’avenç inexorable de la febre de la construcció. Grans baluernes de pisos s’alçaven davant meu i el balanceig de diferents grues anunciava una progressiva invasió dels terrenys del Vilar. Només unes excavacions d’uns cent metres quadrats, protegides per una barana, donaven fe de l’existència d’un antic poblat romà descobert recentment i que potser se salvarà de l’escomesa de la construcció.
I arribat aquí se’m va ocórrer que, de la mateixa manera que els barracons havien anat desapareixent, tant els del Vilar com els d’altres indrets, també anava esvaint-se del llenguatge quotidià la paraula barracon. De ben segur que molta gent de les noves generacions no l’han usada mai i, fins i tot, no sabrien de què se’ls parla. L’augment del poder adquisitiu ha permès de transformar moltes d’aquelles construccions en esplèndides masies per tot el terme. Gairebé podríem afirmar que la paraula masia ha anat esborrant del lèxic vallenc l’ús de l’expressió barracon, aquest castellanisme, tan adient, il·lustratiu i, fins i tot, graciós que adoptaren, en exclusiva (i jo diria que sense caràcter pejoratiu) els vallencs d’antigues generacions, demostrant un envejable sentit de l’humor.
Vaig deixar les meves elucubracions tot pensant que potser no estaria malament que, algun dia, aprofitant les zones verdes que suposo que quedaran al Vilar, es dissenyés un petit parc temàtic, destinant uns quants metres quadrats a la reproducció d’un barracon com els que existien en aquell indret, el qual, a part de ser un testimoni per a les noves generacions, serviria d’enllaç entre l’antigor de les restes del poblat romà i la modernitat invasora dels gegantins blocs d’habitatges.
Assaltat per la malenconia, em vaig anar allunyant del Vilar …
Quaderns de Vilaniu
Any: 2006 Núm.: 50
Enric Reverté Lluís
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Escrit per Rosa Solà Maset, aquest llibre és una guia que reuneix per primera vegada tots els establiments de restauració del nostre país distingits amb el segell “Km 0” de Slow Food. La guia és fruit de mesos de treball conjunt amb els xefs, que mai no han dubtat a participar per enriquir aquesta guia que no vol ser convencional. En efecte, aquí hi trobareu el perfil humà dels cuiners, les anècdotes de la seva vida, el seu camí cap a la sostenibilitat i l’ecologia, les seves receptes amb fotografies, les adreces dels seus productors i els esdeveniments i mercats de relleu a prop dels restaurants. Inclou itineraris turístics slow al voltant dels restaurants per no oblidar mai que no hi ha turisme autèntic sense coneixement de la gastronomia local, com no hi ha gastrònom mereixedor d’aquest títol que no tingui interès pels orígens d’allò que menja. Cuinar Km 0 és fer producció neta? Sí, sempre que la sapiència culinària s’integri amb ingredients de proximitat, tradicionals, de temporada i ecològics.
Benvinguts: Slow Food acaba d’obrir la porta d’un nou concepte gastronòmic respectuós amb el món, amb els pagesos… i amb el consumidor! Ferran Adrià i Carlo Petrini en signen el pròleg i la introducció respectivament.
La guia també inclou una sèrie de bons retallables, de descompte, detalls i obsequis que et faran els cuiners en presentar-lo al restaurant, és vàlid per a dues persones i s’estima que només que en facis servir dos ja hauras recuperat la inversió de la guia.
Que vagi de gust!
Adquireix la versió digital a través d’Edi.cat.
Publicat a: www.pol-len.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Slow Food Terres de Lleida organitza la amb la col·laboració de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals els dies 26 i 27 de novembre al pavelló 4 i Palau de vidre del recinte firal dels Camps Elisis de Lleida.
La Fira d’Alimentació i Salut va néixer del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. En primer lloc un espai de trobada entre productors i coproductors (consumidors), responsables tots plegats de la nostra alimentació i de la nostra salut, i també de la salut del planeta.
Productors, artesans, restauradors i consumidors en general en un intercanvi permanent de coneixements, necessitats i experiències, sempre sota el paraigua de defensar productes bons, nets i justos.
Objectius de la Fira:
Apropar el productor al consumidor amb la qual cosa reduïm costos, reduïm emissions de CO2 i escurcem al màxim les distàncies, així guanyem en frescor i qualitat.
Reincorporar als nostres hàbits gastronòmics la cuina de temporada i d’aprofitament. Tornem a fer conserves i melmelades casolanes en el millor moment del producte. Tornem a fer pastissos i galetes per a la canalla sense additius ni conservants.
Recuperar i gaudir de la nostra cuina tradicional lligada a la terra i al seu cicle natural a través dels productes que ens ofereix: panadons d’espinacs per Pasqua, coques de recapte o cassola de tros amb els ingredients de la temporada que tinguem a casa.
Contribuir a la creació d’una bona educació alimentària basada en productes naturals, de qualitat, prendre consciència de la importància de l’alimentació diària en la nostra salut, de l’aprofitament que hem de fer de les plantes medicinals o altres teràpies naturals. Perquè de la nostra alimentació en dependrà la salut futura.
Més informació: http://firaslow.wordpress.com
|
Denominació d'origen
Indicació geogràfica protegida
Marca de qualitat
Especialitat tradicional
Certificat ecològic
Producció integrada
Cultius agroecològics
|
