Productes del Camp

Cal Camadall és l’altra cara de Querol. Al cor del bosc, al costat del riu Gaià, hi ha aquesta finca de prop de 80 hectàrees –2 de cultiu i 76 de massa forestal–, on sis joves que no superen els 35 anys desenvolupen un projecte ecològic coincident amb el que tenia pensat desplegar el Departament de Medi Ambient, titular d’aquesta superfície arbrada. Els sis aspirants de seguida van ser considerats els candidats ideals a ocupar la casa. Durant el primer any tots els esforços van estar dedicats a reformar l’entorn sense poder conrear res. Ara hi ha plantes medicinals, un hort ecològic, un galliner que potencia la recuperació de races i l’alimentació natural de les aus, i s’hi elabora pa que es distribueix a famílies d’Igualada, Mediona i Sant Sadurní d’Anoia.

La vida comença a trenc d’alba i s’acaba quan es pon el sol. Les mesures d’estalvi i austeritat són el denominador comú a tota la finca: pantalla solar per a l’energia elèctrica, llenya per escalfar-se a l’hivern, i aigua d’una mina de muntanya per beure i cuinar.

No hi ha televisor i la nevera només funciona a l’estiu. En canvi, sí que hi ha telefonia mòbil i internet, dues de les noves tecnologies imprescindibles perquè aquest grup constituït en associació pugui desplegar els programes que els han de servir per potenciar el desenvolupament agrícola sostenible.

L’equip humà de Cal Camadall té perfectament distribuïdes les seves funcions. Eduard Balcells haurà de completar tot el procés que s’ha de realitzar a la finca. Ho farà amb el seu projecte de pastura –encara en fase inicial i amb un llarg tràmit burocràtic–, indispensable per garantir el manteniment del sotabosc, les franges de baixa combustibilitat, fer el control de la biomassa i el control d’incendis. «El Departament de Medi Ambient té previst que en aquesta zona hi hagi un pastor, així és que fa tres anys vaig començar a aprendre aquest ofici amb en Pasqual Molina, un pastor que és el referent a tot Catalunya», explica Eduard Balcells, que ha iniciat els tràmits per obtenir els permisos adients a l’Ajuntament de Querol. «He de construir el corral on s’allotjaran les cent cinquanta cabres d’aptitud càrnia, però el projecte marxa a un ritme molt lent. El consell comarcal em posa molts entrebancs, suposo que per desconeixement del que vull fer i perquè hi ha pocs referents», diu Balcells, que, juntament amb altres joves de Valls, de Sant Esteve Sesrovires i de Cervelló, ha constituït La Gaiata, una associació de joves pastors que pretén promoure el pasturatge per prevenir els incendis i revalorar l’ofici.

L’hort ecològic de Cal Camadall dóna prou rendiment per a l’autoconsum i per al procés d’intercanvi que realitzen la Glòria, l’Eva i la Melissa dins l’Associació de Productors Agroramaders Locals i Ecològics (APALE), que inclou set finques de la Conca de Barberà, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt Camp. «Els subministrem cebes, porros i enciams i nosaltres ens quedem amb altres productes que no produïm», comenten les responsables de l’hort, que també ho són de l’elaboració de pa que distribueixen setmanalment a una setantena de famílies de les rodalies. És el galliner, amb els ous que ponen les gallines i que coven les periques, una de les principals fonts d’ingressos que té l’associació per poder subsistir. Però a Cal Camadall també s’hi cultiven plantes medicinals. L’Asun i l’Ivan formen part de Dolça Revolució, una entitat sense ànim de lucre que amb l’ús de l’Stevia rebaudiana ha causat un veritable rebombori per les àmplies propietats medicinals que té.

A Cal Camadall s’hi pot arribar a través de la pàgina www.wwoof.org. És una manera d’entrar-hi com a voluntari ja que els amfitrions ofereixen menjar, allotjament i oportunitats per aprendre sobre els estils de vida orgànica. Els sis joves d’aquesta finca es defineixen com «un moviment ciutadà a favor d’un territori que mantingui el desenvolupament agrícola sostenible». De la zona que ara protegeixen i que l’Eduard i la Glòria van descobrir per casualitat quan encara eren adolescents, consideren que encara en queda un bon tros per explorar: «És una terra que es mereix molt de respecte i s’ha de descobrir de manera ordenada», alerta Eduard Balcells.

Article publicat a El Punt.