La Casa Pairal de la Masia Bou ha donat el tret de partida oficial al començament de temporada amb la vintena edició de la mostra del calçot que organitza religiosament cada any. Tot i que ja fa un parell de setmanes que s’han iniciat les calçotades. En aquesta trobada s’hi han aplegat unes 200 persones que han pogut degustar una carta on el calçot és l’ingredient estrella. Minifulls de verdures i calçots, carpacció de truita de riu fumada amb vinagreta de calçots i pannacotte de calçots amb nous garapinyades són alguns dels seus plats.
Els restauradors Josep Mª Gatell de la Masia Bou i Lluís Figuerola de Cal Ganxo són optimistes respecte a la crisi econòmica. Tots dos restaurants mantindran preus perquè consideren que no és moment per pujar-los “Aquesta crisi afecta a tothom, a totes les famílies però, anar a menjar calçots és com una necessitat, que cada any hem de fer”, afirma Gatell. Per la seva part, Figuerola coincideix en què tot i que està “tot molt aturat”, la temporada de calçots segurament no ho notarà tant, perquè es tracta d’un sector d’un període concret que no comporta una gran despesa. “No deixaràs de fer una activitat que la fas un cop l’any, però si una que la fas 12 vegades o molt habitualment”.
Figuerola també detalla que “la nostra clientela venen un o dos cops l’any, per tant, esperem que la gent no deixin de fer-ho”. Malgrat això, l’afluència de visitants potser no “arribarà a aquelles puntes de cues llargues durant el cap de setmana, en les quals s’han aplegat unes 800 persones o 1300 en un dia extraordinari, però esperem que es reparteixi entre setmana”, assegura Gatell. Per part de Cal Ganxo també s’espera mantenir els 30.000 calçots setmanals que s’han consumit aproximadament, depenen de la setmana.
En canvi, les empreses i particulars que es desplaçaven entre setmana són els que tenen més números a perdre’s com a clients. “Creiem que es notarà més la davallada, anirà una mica per sota del que s’ha fet fins ara”, segons el restaurador de Cal Ganxo, qui estima que un 25% menys de clientela seria una xifra molt elevada.
La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és qualitat
La IGP de Valls preveu produir uns 5.000.000 de calçots respecte els 4.200.000 de l’any anterior, en el qual les cebes van tenir una mida petita. Ara per ara, el calçot s’ha desenvolupat amb la mida adient i fins i tot s’ha plantat més superfície, per la qual cosa Sebastià Banús, vice-president de la IPG de Valls, considera que “serà una bona collita, tant en qualitat com en quantitat, perquè n’estan sortint forces”. Respecte a la crisi és cautelós, però com han afirmat els restauradors “la gent no deixarà de fer una calçotada, sobretot si la fa a casa”. Afegeix, que és molt aviat determinar si la temporada anirà bé, per això explica que “fins al gener no es podrà veure si faltaran o no calçots”.
Pel que fa a la qualitat dels calçots, segons els paràmetres de la IPG depèn de la mida i la grossor. Han de tenir entre 15 i 25 cm de la cama blanca i entre 17 i 25 mil·límetres de gruix. Això es mesura a 5 centímetres de l’arrel, per tal de poder coure’ls bé i perquè “considerem que el calçot hi ha d’haver més d’una mossegada, fet que és un signe que ha estat ben calçat”, detalla Banús. A més, també influeix en la textura. La terra i el clima són els elements que fan variar el gust del calçot. Per Banús, el Camp de Tarragona és el millor territori per plantar-ne.
En relació al gust, la IGP de Valls té camps d’assaig que permeten optimitzar algunes tècniques i així, “millorar encara més la seva qualitat i aconseguir produir-ne més”, ja que cada vegada hi ha més competència. “Ara hi ha plantacions a Lleida, a les Terres de l’Ebre i al Maresme”, segons Banús, per això l’IGP “ha de promocionar i diferenciar el producte local, propi, amb qualitat”.
‘”L’AVE ha afavorit tenir més clients de fora”
Les persones que s’apropen fins a Valls per fer la calçotada té un perfil molt divers. Famílies, trobades d’amics o empresarials d’arreu del territori com també internacional. Per Figuerola l’Estació de l’AVE “ha afavorit tenir més clients de fora”, ja que “estem a 20 minuts”, sobretot de Madrid i del País Valencià. Respecte els clients internacionals, com alemanys o japonesos, la majoria de casos són famílies catalanes que volen ensenyar les tradicions més nostrades.
Tot i que des de Cal Ganxo s’afirma que el sector rep el suport d’entitats com la Cambra de Comerç de Valls i l’Ajuntament de Valls, des de la Masia Bou es considera que s’hauria d’anar més enllà i arribar a aquell públic concret i especialitzat de manera més ràpida. Gatell ho exemplifica amb els estrangers que viuen a Catalunya amb un poder adquisitiu o jubilats amb residència a la costa, ja que segons el restaurador es podria donar a conèixer als respectius consolats i “seria molt més fàcil fer una crida”.
Font: www.delcamp.cat