Des de fa 15 anys està posant a prova 90 parcel·les en el conjunt del país, bàsicament al Pirineu, Prepirineu i comarques centrals, i des del 2008 s’experimenta en unes parcel·les de Poblet, a la Conca de Barberà.
Els investigadors del CTFC han detectat el rastre del pas de boletaires, tot i que les parcel·les on es treballa estan perfectament tancades i identificades amb cartells. A Poblet n’hi ha més d’una quarantena -d’uns 10 metres per 10 metres- i en 13 d’elles, enguany per primer cop s’hi han fet clarianes cosa que ha permès comprovar que si el bosc és net no sols produeix més bolets, sinó que també guanya en diversitat d’espècies. Amb tot, les tales s’han fet aquest agost, i caldrà veure si aquests primers resultats han estat purament casuals o acaben esdevenint una tendència.
L’estudi: 15 anys i 400 espècies
Investigadors del CTFC visiten les parcel·les un cop a la setmana per recollir els bolets. Aquests es porten al CTFC, situat a Solsona, on es processen les mostres, s’assequen, es pesen i es conserven en una col·lecció que, després de 15 anys d’estudi, ja suma unes 400 espècies identificades, tot i que n’hi poden haver un miler, remarca Juan Martínez de Aragón. Amb tot, l’objectiu de l’estudi no és tant la diversitat -aspecte que ja toquen moltes associacions micològiques- sinó la productivitat per poder gestionar els boscos. A Poblet la producció fins ara és de 65 quilos per hectàrea -quan l’any passat era de 45 quilos.
La productivitat i els factors clau
Aquesta és la mitjana, però també s’ha pogut constatar que en determinades parcel·les la producció pot superar els 200 quilos, com és el cas d’una parcel·la de pinastres que, a més, és una de les que s’ha netejat. El temps, però, segons Martínez de Aragón, continua sent el factor clau per a la producció de bolets. Depèn de quan i com plou fa que surtin unes espècies o unes altres. Per exemple, enguany està predominant el rovelló, mentre a l’any passat va ser-ho l’apagallums. Una altra dada entorn les espècies és que a les parcel·les on no s’hi han fet actuacions silvícoles, s’hi troben més pebrassos.
Espècies no comestibles, però útils
Les parcel·les en estudi es troben dins del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet, i abracen tots els tipus de pinars: pi blanc, pi roig, pinastre, alzina, pinassa, entre d’altres. A part de la productivitat i la diversitat, l’estudi també vol analitzar multitud d’espècies que no són comestibles i es menyspreen, però que poden ser molt útils, ja sigui perquè es poden utilitzar com a condiment, tot i que siguin picants, o bé perquè tenen propietats medicinals -com ara la pipa-, seguint l’exemple de Xina on ja fa anys que en treuen partit, segons explica Martínez de Aragón.
El bolet, un valor en alça
Amb tot, l’objectiu final és desentrellar les claus per obtenir més bolets i poder gestionar el bosc de forma rendible, posant-se a la pell dels gestors, vist que el valor de la fusta va a menys i el del bolet a més. La fal·lera boletaire, però, no està perjudicant la producció de bolets, segons els inventaris que vénen fent des del CTFC. Amb tot, Martínez de Aragón reconeix que cada cop hi ha més gent al bosc, i que en alguns casos no es té cura de l’entorn, es deixen escombraries i les tanques obertes, com ha succeït en alguna ocasió a les mateixes parcel·les que formen part de l’estudi.
La continuïtat de l’estudi, garantida
Poblet és l’única zona de les comarques tarragonines inclosa en aquest estudi que, de moment, té la continuïtat garantida fins al 2011, tot i que Martínez de Aragón dóna per fet que seran molts anys més. Medi Ambient i Habitatge finança part del projecte -amb 20.000 euros-, mentre des del PNIN de Poblet s’aporta el personal i material necessari. A més, enguany l’estudi s’emmarca en el projecte europeu Interreg Micosylva, cofinançat pel Feder. Amb tot, els investigadors, que fan 900 quilòmetres a la setmana travessant tot Catalunya, lamenten que no es disposi de més finançament per poder estudiar altres zones interessants, com ara la costa.
Publicat a Diari de Tarragona.