Suscripció al nostre butlletí:

Servei ofert per FeedBurner


Pirineus

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

Els Pirineus (o el Pirineu) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la Península Ibèrica. S’estenen des del Mar Mediterrani (Cap de Creus) a l’est, fins al mar Cantàbric (golf de Biscaia) a l’oest; al sud hi tenen la depressió de l’Ebre, i al nord la de la Garona.

Territorialment, ocupen la zona nord de Catalunya, l’Aragó, Navarra i Euskadi i la zona sud del País Basc francès i de l’Occitània francesa (Bearn, la Gascunya, i Llenguadoc); l’oest i sud de la Catalunya Nord; i la totalitat d’Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada.

Tenen una llargada d’uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfície total de 19.000 km².

El punt culminant dels Pirineus és el pic d’Aneto amb 3.404 metres, situat entre la Ribagorça i la vall d’Aran. És al pirineu central que trobem gairebé tots els cims superiors a 3.000 metres, a la regió francesa de Migdia-Pirineus i a la comunitat autònoma espanyola d’Aragó: hi ha un total de 129 muntanyes principals i 83 secundàries per damunt del llistó mític dels tres mil metres, repartides per onze zones.

Aquesta serralada és el bressol de rius importants. Mentre al nord el Garona neix a la vall d’Aran i esdevé el riu principal de la depressió al nord de la serralada, els rius del vessant sud del massís desemboquen majorment a l’Ebre, riu que crea la depressió homònima al sud dels Pirineus.

Al vessant sud, els canyons abunden, per exemple, el Canyó d’Añisclo, a Ordesa. Ja a ambdues bandes trobem congosts de gran profunditat, com el Congost de Montrebei o les Gorges de Carançà.

La cascada més alta de la serralada, amb 422 metres, es troba al naixement del gave de Pau al nivell del circ de Gavarnia. Aquest forma part del massís del Mont Perdut al vessant nord, i fou registrat al 1997 com a patrimoni mundial de la UNESCO.

El Pirineu és un territori gran i variat climàticament, el que fa que la fauna siga molt variada de zona en zona. En total existeixen 42 espècies de mamífers. Al País Basc, el Potok o cavall pirinenc hi és simbòlic. Mentrestant, a gran part del pirineu central, l’Ós bru és l’animal més associat, malgrat que en queden ben pocs. D’altres espècies típiques, però no exclusives del Pirineu són: el xoriguer gros, la marmota, el porc senglar, l’isard, el llop, el cèrvol, el linx, l’àguila, el falcó etc.

Algunes espècies endèmiques ja s’han extingit, com la cabra pirinenca o ibex, extingida misteriosament entre el 1998 i el 2001.

La fauna i la flora de la part central dels Pirineus són protegides per tres parcs nacionals: el Parc Nacional dels Pirineus francès i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut espanyols. S’hi afegeix les reserves naturals nacionals al Pirineu nord-occidental com la de Néouvielle i de la vall d’Ossau, i el Parc Natural de Pocets-Maladeta i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la zona sud-oriental i també el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Tanmateix parem esment a les nombroses reserves naturals nord-catalanes de Prats de Molló, Noedes, Pi de Conflent, Mentet, Vall d’Eina, Jújols, Conat, La Maçana; i les reserves naturals catalanes de les altes valls del Freser i Ter, i l’Albera. Per fi existeixen les reserves naturals regionals de França d’Arieja (Embeyre), la Catalunya Nord (Nyer) i l’Alt Pirineu (Pibeste). Els nombrosos indrets naturals classificats per llei per protegir el paisatge, les reserves biològiques i les reserves de fauna salvatge fan testimoni de l’interès ecològic del massís pirinenc.

Darrere del turisme, l’agricultura perviu i és encara un factor important en la vida dels pobles dels Pirineus. Si a la majoria del massís la ramaderia és la principal activitat agrícola, al pirineu mediterrani, la vinya i la fruita predominen. Tanmateix, la indústria fou un element important a les valls pirinenques. Al Pirineu, les indústries més típiques eren les mines i preses, el teixit i les piscifactories, totes ara en franc retrocés. De manera d’exemple podem destacar l’indústria armamentística al Pirineu navarrès o la de les mines i fargues catalanes al voltant del Canigó i a la capçalera del riu Llobregat.

Més informació: Wiquipèdia

Compartir:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Add to favorites
  • Bitacoras.com
  • blogmarks
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Live
  • Meneame
  • Netvibes
  • Reddit
  • RSS
  • Technorati
  • Twitter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Yahoo! Buzz