Els barracons del Vilar

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

barracons-VallsPassejant per la zona del Vilar, un dels diversos llocs de l’expansió urbanística de Valls, em vingué al pensament que estava trepitjant uns terrenys on s’ubicaven, fa menys de 25 anys, els barracons del Vilar. I deixant volar la imaginació, vaig poder veure, per un moment, aquelles modestes construccions, degudament arrenglerades amb la façana protegida del sol per un rafal ombrívol, amb uns emparrats que, a més de proporcionar ombra, donaven els primerencs raïms de Sant Jaume. Cada barracó presidia, generalment, la parcel·la enjardinada on els seus propietaris o arrendataris, amb la il·lusió i l’esforç de les hores lliures, cultivaven les verdures més saboroses i les flors més perfumades. Vaig recordar aquella il·lusió, compartida per moltes famílies vallenques, d’anar tots els diumenges, principalment els d’estiu, al seu estimat barracó, proveïts de bosses i cistells amb les viandes i begudes per passar-hi un dia d’esbarjo… Aquests terrenys del Vilar, vaig pensar, han estat testimonis privilegiats d’aquesta antiga tradició vallenca.

En alçar la vista, vaig tornar a la crua realitat per comprovar com tot aquell món havia desaparegut i que aquell bucòlic paisatge havia estat engolit per l’avenç inexorable de la febre de la construcció. Grans baluernes de pisos s’alçaven davant meu i el balanceig de diferents grues anunciava una progressiva invasió dels terrenys del Vilar. Només unes excavacions d’uns cent metres quadrats, protegides per una barana, donaven fe de l’existència d’un antic poblat romà descobert recentment i que potser se salvarà de l’escomesa de la construcció.

I arribat aquí se’m va ocórrer que, de la mateixa manera que els barracons havien anat desapareixent, tant els del Vilar com els d’altres indrets, també anava esvaint-se del llenguatge quotidià la paraula barracon. De ben segur que molta gent de les noves generacions no l’han usada mai i, fins i tot, no sabrien de què se’ls parla. L’augment del poder adquisitiu ha permès de transformar moltes d’aquelles construccions en esplèndides masies per tot el terme. Gairebé podríem afirmar que la paraula masia ha anat esborrant del lèxic vallenc l’ús de l’expressió barracon, aquest castellanisme, tan adient, il·lustratiu i, fins i tot, graciós que adoptaren, en exclusiva (i jo diria que sense caràcter pejoratiu) els vallencs d’antigues generacions, demostrant un envejable sentit de l’humor.

Vaig deixar les meves elucubracions tot pensant que potser no estaria malament que, algun dia, aprofitant les zones verdes que suposo que quedaran al Vilar, es dissenyés un petit parc temàtic, destinant uns quants metres quadrats a la reproducció d’un barracon com els que existien en aquell indret, el qual, a part de ser un testimoni per a les noves generacions, serviria d’enllaç entre l’antigor de les restes del poblat romà i la modernitat invasora dels gegantins blocs d’habitatges.

Assaltat per la malenconia, em vaig anar allunyant del Vilar …

Quaderns de Vilaniu
Any: 2006 Núm.: 50
Enric Reverté Lluís

Guia de restaurants KM 0 sloow food de Catalunya

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

KM0-146x207Escrit per Rosa Solà Maset, aquest llibre és una guia que reuneix per primera vegada tots els establiments de restauració del nostre país distingits amb el segell “Km 0” de Slow Food. La guia és fruit de mesos de treball conjunt amb els xefs, que mai no han dubtat a participar per enriquir aquesta guia que no vol ser convencional. En efecte, aquí hi trobareu el perfil humà dels cuiners, les anècdotes de la seva vida, el seu camí cap a la sostenibilitat i l’ecologia, les seves receptes amb fotografies, les adreces dels seus productors i els esdeveniments i mercats de relleu a prop dels restaurants. Inclou itineraris turístics slow al voltant dels restaurants per no oblidar mai que no hi ha turisme autèntic sense coneixement de la gastronomia local, com no hi ha gastrònom mereixedor d’aquest títol que no tingui interès pels orígens d’allò que menja. Cuinar Km 0 és fer producció neta? Sí, sempre que la sapiència culinària s’integri amb ingredients de proximitat, tradicionals, de temporada i ecològics.

Benvinguts: Slow Food acaba d’obrir la porta d’un nou concepte gastronòmic respectuós amb el món, amb els pagesos… i amb el consumidor! Ferran Adrià i Carlo Petrini en signen el pròleg i la introducció respectivament.

La guia també inclou una sèrie de bons retallables, de descompte, detalls i obsequis que et faran els cuiners en presentar-lo al restaurant, és vàlid per a dues persones i s’estima que només que en facis servir dos ja hauras recuperat la inversió de la guia.
Que vagi de gust!

Adquireix la versió digital a través d’Edi.cat.

Publicat a: www.pol-len.cat

IV Fira d’Alimentació i Salut Slow Food Terres de Lleida

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

alimentacio-salutSlow Food Terres de Lleida organitza la amb la col·laboració de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals els dies 26 i 27 de novembre al pavelló 4 i Palau de vidre del recinte firal dels Camps Elisis de Lleida.

La Fira d’Alimentació i Salut va néixer del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. En primer lloc un espai de trobada entre productors i coproductors (consumidors), responsables tots plegats de la nostra alimentació i de la nostra salut, i també de la salut del planeta.

Productors, artesans, restauradors i consumidors en general en un intercanvi permanent de coneixements, necessitats i experiències, sempre sota el paraigua de defensar productes bons, nets i justos.

Objectius de la Fira:

Apropar el productor al consumidor amb la qual cosa reduïm costos, reduïm emissions de CO2 i escurcem al màxim les distàncies, així guanyem en frescor i qualitat.
Reincorporar als nostres hàbits gastronòmics la cuina de temporada i d’aprofitament. Tornem a fer conserves i melmelades casolanes en el millor moment del producte. Tornem a fer pastissos i galetes per a la canalla sense additius ni conservants.
Recuperar i gaudir de la nostra cuina tradicional lligada a la terra i al seu cicle natural a través dels productes que ens ofereix: panadons d’espinacs per Pasqua, coques de recapte o cassola de tros amb els ingredients de la temporada que tinguem a casa.
Contribuir a la creació d’una bona educació alimentària basada en productes naturals, de qualitat, prendre consciència de la importància de l’alimentació diària en la nostra salut, de l’aprofitament que hem de fer de les plantes medicinals o altres teràpies naturals. Perquè de la nostra alimentació en dependrà la salut futura.

Més informació: http://firaslow.wordpress.com

Seminari La Cooperativa ecològica a Riudoms

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

La Diputació de Tarragona, conjuntament amb Ara_Coop, entitat dedicada a la promoció i creació de cooperatives, organitza el Seminari “La Cooperativa ecològica” a la Sala d’Actes del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, a Riudoms, el divendres 18 de novembre de 2011, de 10 a 13h.

L’objectiu de l’actuació és donar a conèixer els avantatges competitius que existeixen en l’empresa cooperativa per l’establiment de nous canals de comercialització de la producció agrària ecològica.

Aquesta acció va dirigida especialment a titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes, empresariat del sector agroalimentari, socis/es de cooperatives agràries, socis/es de sindicats agraris i associacions del sector agrari en general, i de l’ecològic en particular, de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Us enviem aquest correu, amb la confiança que en fareu tota la difusió que estigui al vostre abast.

Si coneixeu alguna persona interessada, indiqueu-li que es posi en contacte amb nosaltres al 977 24 94 88 (Isabel Mestres) o bé a través de correu electrònic a desenvolupament.local@dipta.cat.

Agraïnt per avançat la vostra col·laboració, rebeu una cordial salutació,

Isabel Mestres Pla
imestres@dipta.cat
AODL Economia Sostenible
Organisme Autònom Desenvolupament Local
Diputació de Tarragona
Carretera de Valls, 45
43007 Tarragona
Tel.-Fax 977249488/977242152

Els horts ecològics escolars i familiars

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

horts-escolars

El dissabte 19 de novembre és realitzarà a L’Hort de la Sínia la jornada tècnica “els horts ecològics escolars i familiars”, dins la programació del pla anual de transferència tecnològica del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Presentació

La creació i el manteniment d’un hort escolar ecològic pot convertir-se en una eina pedagògica de primer ordre, ja que l’hort escolar constitueix un model, a escala reduïda,
d’organització i de relacions entre l’ésser humà i la naturalesa.

L’hort escolar permet entendre l’educació ambiental com un procés interdisciplinari, que facilita la comprensió de les interrelacions dels éssers humans entre si i amb la naturalesa,
emmarcant tot això dins d’un projecte educatiu global.

De fet, l’hort escolar ofereix models didàctics que potencien la comprensió dels conceptes de biodiversitat, ecosistemes, ecologia bàsica, integració amb el medi ambient o respecte
mediambiental, al mateix temps que fomenta valors com el treball en equip i la cooperació mútua i apropa als alumnes a la cultura rural i agrícola.

La ponència principal d’aquesta jornada anirà a càrrec del Mariano Bueno, pioner-divulgador de l’agricultura ecològica, expert en geobiologia i ecobioconstrucció entre altres. És autor de diversos llibres, El huerto familiar ecològico, Manual pràctico del huerto ecològico, Como hacer un buen compost, Vivir en casa sana, etc.

Mes informació:

Joan Vives (655 48 61 15)
L’Hort de la Sínia. Centre d’Educació Ambiental-Parc Agroecològic del Gaià.

ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL LA SÍNIA.
www.siniadelgaia.com
www.riugaia.cat

Taller de Remeis Casolans per fer front als primers símptomes dels refredats

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

remedios-caseros
El canvi de les condicions climàtiques, bé sigui per passar de manera brusca de fred a calor o a l’inrevés, bé perquè es gira un temps ventós o molt humit, junt amb situacions d’estrès que ens baixen les defenses, fa que, amb freqüència, estiguem exposats a refredats, processos gripals, tos, febre i altres afeccions respiratòries.

Els Tallers de Remeis Casolans et permetran conèixer quins recursos posa la Naturalesa al nostre abast per a solucionar els problemes respiratoris per tal que l’organisme torni al seu equilibri d’una manera més natural i saludable.

Alguns d’aquests preparats o tractaments naturals serviran per enfortir el sistema immunològic i evitar així agafar tants refredats, d’altres ens ajudaran a alleugerir les molèsties un cop ja tenim els símptomes.

Taller de Remeis Casolans: Com fer front als refredats amb preparats naturals.

Dissabte 5 de novembre de 2011, de 10:30 a 13:30 h.
Cost: 25€ (opció de quedar-se a dinar 12€)

Font: L’Hort de la Sínia

Aumentan los cosméticos ecológicos en el mercado

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

En los últimos años ha aumentado la presencia en el mercado de cosméticos y productos de higiene personal ecológicos y naturales, una alternativa a la cosmética convencional sin componentes tóxicos como parabenes -productos químicos utilizados como conservantes-, que pueden tener efectos nocivos en el organismo, según ha señalado la especialista de la Asociación Vida Sana, Marga Roldán.

En declaraciones a Europa Press, Roldán ha explicado que las diferencias más evidentes entre la cosmética ecológica y natural y la convencional radican en la formulación utilizada para elaborar este tipo de productos que no incluye “sustancias peligrosas” para el organismo como los parabenes.

En la actualidad este tipo de conservantes puede encontrarse en todo tipo de productos como aceites, jabones o geles. “Se trata de un componente que absorbe la piel y que puede afectar hasta el sistema hormonal”, ha advertido. Por este motivo, este tipo de cosmética sigue las pautas de la ‘Química Verde’, que apuesta por reducir o eliminar aquellos productos químicos peligrosos. En este sentido, ha denunciado los peligros que entrañan los componentes de los cosméticos actuales en la salud humana.

“Son problemas que no se ven a corto plazo”, ha señalado Roldán, quien ha precisado que “la mayoría de las peluqueras tienen problemas de asma y de piel” por la utilización de estos productos en su trabajo. Además, ha añadido, que provocan contaminación medioambiental.

La experta ha explicado que la cosmética ecológica postula que el 95 por ciento de los ingredientes utilizados en su formulación sean ecológicos. Pero, ha concretado, que hay muchos matices en esta normativa, puesto que algunos incluyen el agua dentro de esta receta, mientras que otros no. Ha defendido además el etiquetado de Nomenclatura Internacional de Ingredientes Cosméticos (INCI, en sus siglas en inglés) en el que los fabricantes están obligados a detallar el nombre de los ingredientes de sus productos.

Mantener hábitos alimentarios saludables

Asimismo, en los cosméticos ecológicos está prohibido experimentar con animales y, en algunas ocasiones, también se veta el empleo de derivados de animales aunque este campo, ha matizado, es mucho más libre.

Roldán ha denunciado la enorme maquinaria que hay detrás del mundo de la cosmética. “Se trata de un sector que mueve más dinero que la alimentación”, ha apostillado. La experta ha destacado la importancia de complementar cualquier tipo de cosmético con unos hábitos alimentarios saludables para que “puedan verse los resultados esperados”.

Ha incidido además en que, en la cosmética ecológica y natural, los efectos no se ven a corto plazo pero que a largo resultan “más beneficiosos” que los que ofrece la convencional. Así, ha afirmado que cada vez hay más farmacias en las que se pueden encontrar este tipo de productos y que existen, incluso, grandes superficies que han sacado su propia línea de cosméticos ecológicos y naturales.

No obstante, ha reconocido que la sociedad española todavía no está muy concienciada con esta problemática y que hace falta más información en torno a esta cuestión.

Durante la Feria de Biocultura, que tendrá lugar entre el 3 y el 6 de noviembre en Madrid, se celebrarán unas jornadas de cosmética ecológica y natural y se realizarán demostraciones de productos a los que lo deseen.

Fuente: http://www.lavanguardia.com

Conclou el període de temporers al camp

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

La campanya agrària de persones temporeres Catalunya 2011, que va començar el passat 17 de maig a la demarcació de Lleida, ha implicat la contractació de 10.251 persones fins al passat 16 d’octubre, moment en què es dóna per acabada. La contractació de les 10.251 persones s’ha dut a terme amb la formalització d’11.869 contractes.

La major part dels contractes fets per la campanya agrària s’han dut a terme a la demarcació de Lleida (7.444), seguida de la campanya de la verema de Barcelona i l’Alt Penedès (2.322); la campanya de la fruita dolça i raïm de Girona (715); i, de fruita seca, dolça, verema i cítrics de Tarragona i Terres de l’Ebre (1.156).

Al mateix període de l’any passat, el nombre de persones que s’havien contractat a la campanya agrària Catalunya 2010 va ser d’11.257 persones amb un total d’11.421 contractes.

Del total de les contractacions fetes en el marc de la campanya agrària Catalunya 2011, el 81,76% s’han fet a persones estrangeres, i un 18,24% de les contractacions correspon a persones de nacionalitat espanyola.

Puja els contractats espanyols
Enguany, el nombre de persones espanyoles contractades a la campanya agrària s’ha apujat prop d’un 3% en comparació amb l’any anterior.

Per nacionalitats, el rànquing l’encapçalen les persones de nacionalitat marroquina (18,58%), seguides de l’espanyola (18,24%), i de la romanesa (15,05%). Aquestes tres nacionalitats sumen més de la meitat del total de contractacions. La resta de persones que han estat contractades procedeixen del Senegal, Mali, Gàmbia, Colòmbia, Guinea, Polònia i Algèria, entre d’altres.

Cal destacar la davallada d’un 3,6% en la contractació de les persones de nacionalitat romanesa a causa de l’entrada en vigor de l’Acord de Ministres del dia 22 de juliol, en què s’establia la reactivació del període transitori en relació amb la lliure circulació de persones treballadores de Romania.

Font: http://www.elvallenc.com

Mercat Pagès de Tarragona ambientat en el segle passat

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

mercat_pages

L’associació de Botiguers de Tarragona, juntament amb Pegasus Mercats Temàtics, organitza enguany la primera edició del Mercat Pagès de Tarragona, on tothom que s’hi acosti podrà passejar per la Rambla Nova de la ciutat ambientada en la vida a pagès de primers del segle passat.

Des de les cinc de la tarda del proper divendres 4 de novembre fins diumenge 6 al vespre, el centre de Tarragona es veurà inmers en el món de la pagesia catalana: una mostra de natura i tradició de la nostra Terra.

Productes d’alimentació i artesanals, tallers i demostracions d’oficis tradicionals, exposició d’eines del camp, activitats lúdiques i d’animació per a tots, i la possibilitat de passar una estona agradable i en familia, és el què ofereix aquest mercat pagès tradicional. Tot plegat, serà una oportunitat de reviure un ambient típic català i la possibilitat de realitzar alguna compra especial i diferent en alguna de les més de cent parades que hi tindran lloc.

Publicat a delCamp.cat.

L’especulació alimentària

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

Amb enervant regularitat, rebem notícies sobre la fam al món. Ens fem creus que 1.000 milions de persones passin gana. Trobem mil explicacions creïbles: les guerres que desestructuren l’activitat agrària, els governs corruptes, l’ariditat creixent, les maltempsades meteorològiques, l’explosió demogràfica, la deriva de les dietes vegetarianes cap a les carnívores, els biocombustibles que demanden molt de gra, l’encariment del petroli… Totes hi tenen a veure, en efecte. Segons on, són certament la causa immediata del problema. Però, en general, no en són la causa principal.

Associem la fam a pagesos que perden la collita. Però la majoria dels humans no practiquen l’agricultura de subsistència. Com nosaltres, compren els aliments al mercat. El problema és que darrerament no poden pagar-los. Si el pa anés a 100 euros el quilo, la fam s’empararia de nosaltres per més que les fleques n’anessin plenes. I aquest és el mal, perquè els preus dels productes alimentaris bàsics s’han globalitzat, de manera que són els mateixos per als que tenen una renda per càpita de 35.000 euros anuals com nosaltres que per als que la tenen de 1.000 o menys.

De mitjana, els europeus destinem un 15% dels nostres ingressos a comprar aliments; els ciutadans dels països menys desenvolupats, fins un 70%. L’increment dels preus del menjar incideix sobre una part petita del nostre sou, però es fa inassumible per als que quasi tot s’ho han de gastar en l’adquisició d’aliments. Abans els compraven als productors locals, però cada cop més, en concentrar-se la gent en grans aglomeracions urbanes, els aliments bàsics procedeixen de productors industrials intensius d’abast internacional, els quals els vénen a un nombre molt petit de distribuïdors. Així, només tres companyies (Cargill, Bunge i ADM) controlen més del 85% del comerç mundial de cereals. És a dir, la base alimentària de la humanitat.

[ Llegir més ]