Suscripció al nostre butlletí:

Servei ofert per FeedBurner


Un pagès de Cabra del Camp recupera una varietat de blat autòctona abandonada fa anys

[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]

Cullere

Deu grams de blat. Uns 50 grans, tenacitat i paciència infinita fins a multiplicar-los en quatre hectàrees. Així va començar Jonathan Cullere a recuperar el blat seixe o vermell, el més comú antigament al Camp de Tarragona i abandonat fa dècades per l’avanç imparable de varietats modificades genèticament. A Cullere, de 29 anys, veí de Valls i pagès de Cabra del Camp (Alt Camp), li va picar de molt jove la curiositat de l’agricultura ecològica. «Sóc un gat de masia», diu, i «per convicció» sempre ha cultivat la terra fugint de la química i dels productes artificials.

A poc a poc, a força d’estirar la memòria dels pagesos vells, de contactes i de buscar per la comarca
–«el terreny, com en dic jo»–, ha anat recuperant varietats autòctones a punt de desaparèixer, arrasades per la productivitat superior de les modificades. En unes 25 hectàrees de terreny, té oliveres, closota (un tipus de vinya), ordi, sègol, fesols de mig fil (una varietat de mongetes), ametllers, fruiters… «Intento tenir com més varietat local, millor. Que no es perdi. Algunes ja no les trobes; d’altres, com l’all de Belltall, és més senzill. La qüestió és buscar i fer córrer la veu», comenta.

Ajuda pública

En el cas del blat seixe, la veu va arribar fins a Alcalá de Henares (Madrid). Una de les branques de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) és el Centre de Recursos Fitogenètics, amb un grup de conservació i fisiologia de llavors. Cullere hi va arribar a través d’un amic de la Universitat de Lleida que el va posar en contacte amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, i aquest organisme el va guiar fins a l’INIA. «Allà tenen un banc de llavors bastant gran i hi vaig tenir un tracte excel·lent; els agrada que algú, en aquest cas jo, segueixi tot el procés. És una demostració del valor del seu treball, poder recuperar realment varietats gairebé desaparegudes», explica. El centre li va proporcionar aquells primers deu grams de blat que, un any més tard, «es van convertir en un quilo i així successivament fins als 500 quilos de la sembra de l’any passat, que en van donar uns 2.500 de collita». Els primers anys, Cullere el va sembrar a mà, el va segar a mà i el va trillar amb el tractor. «Però ja he pogut comprar una trilladora i una segadora», comenta.

La seva producció està certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, però la feina de Cullere no s’escapa de la crisi del sector. «Potser si m’especialitzés en algun cultiu més demanat tindria més sortida –reflexiona–, però el que vull és que no es perdin les nostres varietats i evitar que el camp quedi en mans de multinacionals i llavors patentades». Que corri la veu.

Article publicat al www.elperiodico.cat.

Compartir:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Add to favorites
  • Bitacoras.com
  • blogmarks
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Live
  • Meneame
  • Netvibes
  • Reddit
  • RSS
  • Technorati
  • Twitter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Yahoo! Buzz

Comentaris tancats.