La cooperativa de Cambrils prova l’aclimatació de 28 noves varietats de préssec, nectarina i préssec xato. El conreu davalla a causa del preu i la competència de Lleida.
Baby Gold, May Crest o Royal Glory són noms que el consumidor desconeix, tot i que aquests productes es poden trobar a la lleixa de la fruiteria cada dia. Algunes de les varietats de préssec i nectarina més freqüents han de competir, cada any, amb l’aparició d’almenys una quinzena de noves varietats. A més, cada mercat té les seves preferències: mentre al nord d’Europa volen préssecs petits, aquí funcionen els grossos i vermells. El maldecap per als pagesos és assegurat.
Cambrils és la principal productora d’aquestes fruites al Camp. No obstant això, el conreu està en regressió. Fa uns anys, la cooperativa comercialitzava uns 4 milions de quilos de préssec anuals, però la mitjana actual s’ha reduït fins als 2,5 milions. Si bé el 30% dels socis encara conreen préssec, en la producció de nectarina no supera el 5%. L’empresa, amb el suport de la Diputació, ha posat en marxa una plantació de mitja hectàrea per provar l’aclimatació de 28 noves varietats. La competència hi obliga. A Lleida, la producció representa el 20% de l’estatal. “Quan anem allà, no sabem res. Hem quedat enrere. En part perquè aquí podem fer de tot: olives, cítrics, horta…Tenim més escapatòries, però al final acabem al mateix lloc”, explica Carles Mates, tècnic de l’ADV de la cooperativa. Cambrils ven varietats primerenques, menys productives però més rendibles, i destina el 70% a l’exportació europea. “Volem ampliar les varietats i allargar la temporada. Ara tenim problemes perquè arran de mar tenen massa humitat”. El préssec xato es paga quatre cops més car que altres varietats de préssec i els pagesos lleidatans s’hi han abocat.
La pròxima, la platerina
D’aspecte i sabor és semblant al préssec xato, però la platerina té la pell de la nectarina i permet menjar-la sense pelar-la. És molt sucosa i cruixent, i se li augura l’èxit. A Cambrils no se’n produeix. Pau Serra, pagès de Vinyols i els Arcs, assegura: “El problema del préssec és el preu. Ens el paguen el mateix que fa 20 anys, a 0,40 cèntims”. Serra considera “interessant provar varietats noves”. A l’explotació familiar han plantat préssec durant 40 anys, però enguany només ha produït 100.000 quilos. “Anirem cap als cítrics, perquè el préssec agafa moltes plagues i cada vegada ens permeten fer menys tractaments”.
Publicat a El Punt.